I GUERRA MUNDIAL

Va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Es va deure a l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Habsburg, hereu a el tron ​​de l'imperi, a mà d'un terrorista serbi a Sarajevo, la capital de Bòsnia i Hercegovina, ocorregut un mes abans.

Els països que van participar en aquesta Guerra van ser:

La Triple Aliança ( Potències Centrals ): Imperi alemán i Austria-Hungría, Italia, més endavant  l'Imperi otomà i el Regne de Bulgària

La Triple Entesa: Regne Unit, França, l'Imperi rus, més endavant es van unir Italia, 

l' Imperi del Japó, Estats Units

De el 28 de juliol de 1914 a l'11 de novembre de 1918 va durar el conflicte bèl·lic. Tal dia com avui es va posar fi a les hostilitats amb la signatura d'un armistici entre els dos bàndols enfrontats: la Triple Entesa i les potències centrals de la Triple Aliança.

Oficialment la Primera Guerra Mundial va culminar el 28 de juny de 1919 quand es va signar el Tractat de Versalles, que va ser lapidari amb Alemanya, assenyalada com la responsable de les desgràcies originades pel combat.

El desenvolupament de la Primera Guerra Mundial va tenir una important sèrie de conseqüències, entre les que més es destaquen el nombre de soldats i civils morts, així com els diversos problemes polítics, econòmics i socials que van derivar d'aquesta situació.

Entre 1914 a 1919, va costar la vida de 10 a 319 milions de persones i militars. Els russos van tenir més 4 a 6 milions d'ferits, els anglesos 3 milions de ferits i mutilats, els francesos 5,6 milions, Alemanya va patir 6 milions de ferits, els italians 1,6 milions i els serbis 1,7 milions. Les minories també van patir fortes pèrdues, 1.128.000 polonesos.

Durant la guerra la dona va adquirir consciència de la seva capacitat per desenvolupar les habilitats dels homes i va demandar un creixent protagonisme en el mercat laboral.

Van sorgir noves fortunes unes relacionades amb la producció d'armes i l'especulació de queviures. 
Van començar a haber moltes vagues.